Inèrcia

A vegades m'agradaria ser lliure.
Ser lliure com qui no espera res de ningú, com qui no té fe en la humanitat i no li cal estimar.
Lliure com qui no li cal ser estimat.

Voldria ser lliure per volar alt, sense pensar en totes les persones, coses i sentiments que deixo a baix.
Voldria no tenir una àncora al cor que es queda atrapada en tantes roques que no senten res.
Voldria no tenir les ales mullades per les llàgrimes, les meves i les dels altres.
Voldria que ningú mates a perdigons els pardals que tinc al cap.
Voldria nadar lluny sense por a ficar el cap en tanta immensitat, on no es veu res, però milions d'incògnites s'amaguen, desitjoses de respirar l'aire que a mi em falta.
Voldria sentir-te al costat sense sentir soledat.
Voldria estimar-me en silenci i fer callar el meu espant.

A vegades m'agradaria ser lliure, i d'altres, la inèrcia m'atrapa, m'ofega i em mata.
La inèrcia que calla veus i inquietuds.
La inèrcia que crea roques sense sentiments.
La inèrcia que apaga plors i eixuga llàgrimes.
La inèrcia que mata els pardals del teu cap.
La inèrcia que no deixa que et llancis a la mar.
La inèrcia que amaga la soledat.
La inèrcia que no et deixa estimar.

M'agradaria ser lliure, però no si he de pagar el preu de deixar d'estimar l'humà.