Sentir-te bé

Crec que ara mateix no em podria negar.

Un cop més. No te'l demanaré, però tan debò ho facis.

No és por, és que no vull desencadenar aquest desastre.

No és per mi; si fos per mi, ja hauria caigut. Continua sent per tu i les teves condicions de vida.

Potser no ets tu, però no m'importa. Vaig veure suficient en aquells ulls per creure't i estimar-te. Vaig veure suficient com per necessitar que siguin els teus braços els que m'abracin ara.

No t'ho diré jo, però els necessito, i el necessito aquí.

Vull saber que sents, i no sóc capaç de preguntar-te. No vull fer-te caure, vull pensar que tot va bé sense mi, que em penses menys, que ja no em necessites. Vull creure que m'has superat, i que poc a poc m'oblidaràs, encara que sigui dur.

Si marxes ara no sabré si eres tu. Si marxes ara ningú m'abraçarà. Si no et deixo marxar et faré més mal que bé, i no em toca ser egoista.

Però en el cas que no marxessis, que fossis aquí... No et podria tornar a dir que no.

No tinc forces. No vull fer-ho.

Et vull sentir.