hurt

Perdona, tu creus en l'amor?

Et vaig conèixer en un moment en el que no tenia suficients motius per creure en l'amor. Potser cap. Potser una mica d'esperança en alguna cosa millor.

Et vaig conèixer i et vaig dir que sí, que l'amor existia, d'una forma eterna en l'instant, però no en el temps.

L'amor és per sempre?

L'amor no serà per sempre, però sé que el teu record en mi estarà durant un "sempre" molt llarg, encara que no etern en el temps, però sí en l'instant.

Vas aparèixer del no-res amb aquestes preguntes, i jo reia perquè feia molt que ningú em feia riure, però volia escoltar-te. Sempre volia, sempre he volgut. La teva veu m'himnotitzava en aquell bar, en aquell carrer, en aquell sofà. La teva veu, que té to, color, ritme i cançó. 

Torna'm a tocar alguna cosa si us plau; mai he sentit tant amb cap veu en directe.

Tinc la teva olor en mi. Tinc tan interioritzada la teva olor que puc sentir-la sense tenir-te aprop, només tancant els ulls. Tinc la teva olor tan dins que la sento en algú però en ningú com en tu. Vull sentir-la en tu; vull sentir-te aprop.

On ets? Per què quan et veig no ets tu el que em mires? Ja no em veus? 

No em vols veure i jo necessito mirar-te als ulls i que em parlis com abans, però ja no ets tu.

Ja no ets tu qui em mira. No sé qui ets. 

Ja no tinc por de veure't, tinc por de trobar algú altre en tu, de no veure't com abans.

Encara t'estimo en l'instant i en l'espai en que tot era art, màgia i fusió.

Encara tinc un bon record al que estimar, malgrat tots als que no.