On està la gent que vol estimar? On estan les persones en aquest món ple de cossos sense ànima?
La gent ha deixat d'estimar, ha deixat de sentir.
Pocs s'arrisquen a sentir el millor sentiment, però també el pitjor de tots: l'amor.
Sentir i patir amor. Tot en un.
La gent no s'esforça en aprendre a estimar i es dediquen a fer-ho veure, o a evitar-ho. Es poden evitar els sentiments o només es pot fugir fins estar massa lluny com perque et toquin?
La gent menteix, il·lusiona, traïciona i et decep, però hi ha persones que estimen amb brillantor als ulls, amb l'ànima plena d'esperança i amb tot el cor. I només per l'oportunitat de conèixer algú tan viu i intens val la pena caure en totes les decepcions de persones buides i falses.
Com pot fer tant mal la decepció?
No vull continuar sentint-la, és massa dura.
A vegades és tan fàcil confiar que no t'entra al cap que pugui ser tot mentida, que tanta intensitat no pots estar sentint-la només tu. Però sí, pot passar.
Existeixen cossos que no senten, que no s'il·lusionen, i el que és pitjor: que no volen fer-ho. Però quan t'adones que has conegut algú així, i que l'estimes, que l'aprecies, que té un lloc en la teva vida, ja és massa tard: ja has caigut. I he caigut fort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario