Miratges

Sé que no sóc una persona terrenal, sempre ho he sabut, però em preocupa no ser-ho gens.

Em preocupa no poder gaudir de les coses que faig dia a dia, com una rutina, perquè no són suficients per mi. I no ho són. I no sé què fer.

M'agrada el que faig però no està fet per mi, la quotidianitat, la comoditat, la rutina, la monotonia. Visc en un concert constant, en una obra de teatre, en l'exploració d'una obra: jo no veig la realitat, o no vull veure-la, jo veig un món meravellós que s'allunya de mi quant més l'ignoro per fer allò que està estipulat.

Ara estudia. Ara busca feina. Ara fes diners. Busca un pis. Estabilitat. Monotonia. 

I si no vull? Encara no sé quina és l'alternativa.

Sé que cap alternativa és impossible, però dins de les meves possibilitats he de trobar alguna que s'apropi més al que busco i al que estic fent. Em nego a arribar a l'edat adulta i conformar-me amb el que vingui. No és per això pel que estic estudiant i treballant, no és per conformar-me amb el primer que arribi a la meva vida.

No podré conformar-me i tinc por de no trobar-me. Sé qui sóc, només he de trobar alguna cosa que ho representi i ho deixi veure al món.