Pàgina 62 a tres quarts de vuit

Artur amb A d'àngel. Àngel perquè si no has caigut del cel, no sé d'on has pogut sortir.

Si alguna vegada llegeixes això, et tornaràs a preguntar què faig aquí, què faig escrivint-he això o descrivint-he com si fossis d'un altre món, però perdona que et digui que ets de les persones menys terrenals que he conegut. I quin plaer haver-ho fet!

I pensaràs que estic boja, però encara no has llegit res. Prepara't pel que ve a continuació. Ja pots ben pensar-ho que estic boja, ni jo em nego a mi mateixa que a vegades se me'n va de les mans, però quan penso així, és quan més feliç sóc, quan més agraïda estic amb la vida.

Has pensat per un moment que tu podries haver agafat qualsevol altre camí per córrer, i que jo podria haver escollit qualsevol altre banc? O un altre dia, o una altra hora, o un altre llibre, i estic segura que tot hagués canviat.

Un altre llibre fins i tot, sí sí, creu-me, que aquell era el primer capítol (introducció) i l'últim que pretenia llegir en aquell banc, i just ens hem conegut en l'última pàgina d'aquest capítol. Sí, creu-me, que jo volia marxar quan toquessin dos quarts de vuit i aquest capítol no m'ha deixat marxar fins a tres quarts, just després de coneixe't.

Creu-me doncs quan et dic que t'estava esperant i ni ho sabia, i creu-te que m'estaves buscant, fins i tot perseguint, i no esperavem ni creuar-nos.

Però saps que més crec? Que havies de ser tu, perquè ningú més s'hagués parat a preguntar-me què feia allà, perquè gairebé ningú més que nosaltres fa aquestes coses tan estranyes pels altres i tan necessàries per nosaltres.

Artur, aprendré a no esperar-te rere tots els llibres que llegeixi al carrer, en un altre banc, un altre dia, i a qualsevol hora. Intentaré no buscar-te rere totes les persones que em creui corrents. Perquè no seràs tu cap de les vegades que et busqui, perquè sé que si has de tornar a aparèixer pels meus dies serà tan màgic com el moment d'avui.

Los Bohemios del Marqués de Pelleport és el llibre en què t'he trobat, i potser mai descobreixo la cançó en la que m'has trobat, però ja no em calen més detalls sobre aquesta tarda, només vull saber els teus, els que amagues i no has tingut temps d'explicar-me. Potser no hi ha dia per explicar-me'ls. Potser ens veiem en un altre carrer, un altre llibre, una altra pàgina, una altra cançó i una altra lluna plena.